MULTITUDINÀRIA PRESENTACIÓ DE “NO ÉS UN VIAL”, AMB DECÀLEG I ANUNCI DE TALLS DE CARRETERA

 

Ahir dijous 28 de març a les 7 de la tarda, prop de 200 persones es van aplegar als locals de l’Associació de veïns de Sant Cristòfol-Mas Bernat per assistir a l’esperada presentació de la Plataforma “No és un vial, és un carrer!”. Nascuda fa tot just dues setmanes, la nostra irrupció a l’escena pública ha estat un alè d’esperança per a uns barris molt castigats, i en aquest escàs període, la reacció popular acumula ja centenars d’adhesions. Tenim el goig i la responsabilitat de dir que ens hem convertit en un moviment ciutadà de primer ordre.

Un decàleg de reivindicacions

La presentació, a càrrec de diferents membres de la Plataforma, va servir per explicar-ne el naixement i els passos en els quals hem avançat els darrers dies, i també per fer públic el decàleg de reivindicacions que, punt per punt, vam anar argumentant. Totes van dirigides a sol·licitar un pla de pacificació real, efectiu i immediat de l’Avinguda Sant Jordi i el Carrer Portbou, i al mateix temps a pressionar a institucions i ciutadania per aconseguir l’eliminació del pas del tràfic pesant pel nucli urbà d’Olot (document adjunt).

 

Tallem!

Sens dubte el moment més celebrat –la sala sencera va esclatar-, va ser l’anunci de la que serà la primera de les nostres accions, el tall de carretera que “No és un vial, és un carrer!” convoca per al pròxim dia 3 d’abril com la més adequada celebració dels 10 anys de l’obertura del túnel de Bracons, l’origen de gran part de l’actual situació de col·lapse viari que viu la ciutat sencera. Tothom doncs està cridat a ser a les 6 de la tarda al Parc Espuña, per dirigir-nos des d’allà al lloc escollit i elevar la nostra queixa, que no serà la darrera.

 

No li digueu mai més “vial”!

Considerem que el mal anomenat “vial Sant Jordi” és la vergonya viària de Catalunya, un malson pels qui hi vivim a prop i una pèssima carta de presentació de la ciutat per qui la travessa fent aquest recorregut. El seu lamentable estat, la nul·la planificació per a una mobilitat més curosa i la manca de condicionament general, l’han convertit en una via perillosa per a la salut i per a la circulació.

Aviam si ens entenem: l’Avinguda Sant Jordi no és un vial, com tampoc el carrer de Portbou. Aquest fals sobrenom ha fet molt de mal perquè com a tal no existeix. No té la infraestructura. Els nostres són carrers amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre, als quals s’obliga des de fa molts anys a suportar una situació insostenible. No volem fer més de corredor de mercaderies. Com a nucli urbà que som, no ens pertoca i no estem disposats a seguir-ho tolerant.

Categories: Notícies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *